La primera definició de lidar és LIDAR, l'anglès és Light Deteation and Ranging i el xinès significa" detecció de llum i"
De fet, una definició més exacta és LADAR: LAser Detection and Ranging, és a dir," detecció làser i variació de". Es tracta d’una definició proposada el 2004, que s’ajusta més al concepte de lidar.
Lidar és en realitat una espècie de radar que funciona a la banda òptica (banda especial), i els seus avantatges són molt evidents:
1. Extremadament alta resolució: Lidar funciona a la banda òptica i la freqüència és de 2 a 3 ordres de magnitud superior al microones. Per tant, en comparació amb el radar de microones, el lidar té una resolució d’àmplia gamma, una resolució angular i una resolució de velocitat
2. Forte capacitat anti-interferència: la longitud d’ona del làser és curta, pot emetre un feix làser amb un angle de divergència molt reduït (de l’ordre de μrad), l’efecte de múltiples vies és petit (no formarà emissió direccional, i la microones o onades mil·límetres produeixen efectes multinivells), detectables objectius de baixa altitud / ultra-baixa altura;
3. La quantitat d’informació obtinguda és rica: es pot obtenir directament la distància, l’angle, la intensitat de reflexió, la velocitat i altra informació de l’objectiu per generar la imatge multidimensional de l’objectiu;
4. Pot funcionar tot el dia: la detecció activa amb làser, no depèn de les condicions d’il·luminació externa ni de les característiques de radiació del propi objectiu. Només necessita emetre el seu propi raig làser i obtenir informació objectiu detectant el senyal de ressò del feix làser emès.
Però la manca més gran de lidar és que es veu fàcilment afectat per les condicions atmosfèriques i el fum del medi de treball. És molt difícil aconseguir un entorn de treball en tot clima.
